REFLEXIONS

MARÍA ACASO: ¿Cómo cambiar el paisaje de la educación? (TedTalk conferència) 

La María Acaso (1970 -), professora titular de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Complutense de Madrid, ens planteja en aquesta conferència un canvi en la forma d’aprendre i ensenyar. Ens parla sobre les mesures que ha anat prenent al llarg de la seva carrera professional com a docent per tal de que l’aprenentatge adopti un caràcter transformador. 

Acaso parteix d’una frase del llibre “El proyecto Facebook y la posuniversidad” del filòsof argentí Alejandro Piscitelli que diu el següent: “Las energías no han de ponerse solo en lo que transmitimos, sino en la arquitectura de su transmisión.” Altrament dit, els esforços han d’anar dirigits cap al “com” (metodologia) i no tant en el “què” (continguts). El veritable problema avui dia es basa en com s’imparteixen les classes i la manca d’atenció i importància que se li otorga. 

Així doncs, Acaso comparteix les seves vivències i ens parla de 5 micro-revolucions que ha anar adaptant en la seva professió al llarg de la seva vida. La primera, “lo que los profesores enseñamos no es lo que los estudiantes aprenden”, consisteix en donar-li certa rellevància a l'inconscient i al fet de que cadascú aprèn i entén les coses d’una forma diferent. És a dir, els docents han de ser conscients d’aquesta diversitat i han de capaços d’ajustar les seves formes d’ensenyar a les necessitats i demandes individuals de cada un dels seus alumnes. La segona fa referència a actuar de forma democràtica, evitar que l’ensenyament sigui transmès de forma unidireccional professor-estudiant i incorporar altres vies com és el cas: estudiant-professor i estudiant-estudiant. La font de coneixement tan pot vindre del mestre com del propi alumne. La tercera micro-revolució “no pensamos con la cabeza, pensamos con el cuerpo”, incita als docents re-plantejar una sèrie d’elements com el tipus d’infraestructures, espais i/o horaris de les classes i sobretot, potenciar i incloure el tema de les emocions en el procés d’aprenentatge-ensenyament. La quarta reflexió, “no quiero malgastar mi tiempo en estudiar porque lo que quiero es aprender”, exposa la idea següent: estimular i motivar als estudiants per a que aprenguin, disfrutar de l’experiència. I per acabar, tenim la cinquena: “tenemos que pasar de una eduación basada en la evaluación a una educación basada en el aprendizaje." Aquesta última planteja canviar la metodologia de les avaluacions, buscar alternatives al sistema d'avui dia per tal d'evitar que aquest generi un estrés innecessari.

Acaso posa especial ènfasis en que cada professor, mestre i docent apliqui aquestes micro-revolucions en el seu dia a dia ja que tan sols així com l'educació podrà acabar canviant i progressar amb èxit.

MARÍA ACASO: La educación artística como herramienta para desarticular la promesa del paraíso, o ¿es posible hoy un modelo educativo sin la presencia de las artes?

En aquest article, Acaso comença amb una crítica envers la reforma educativa proposada l’any 2013 pel ministre espanyol d’Educació, José Ignacio Wert, autor de la LOMCE (Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa), o altrament dita “Llei Wert.” Aquesta nova llei va desvaloritzar i menysprear matèries com les arts, filosofia i tecnologies a diferència d’altres branques de coneixement com les llengües i/o matemàtiques. L’argument que va utilitzar Wert i el seu equip de treball va ser el següent: “un modelo educativo sin artes és más operativo.” Aquesta decisió va suposar un fort descontentament per part d’estudiants, mestres i grups socials. Així doncs, aquelles assignatures considerades “innecessàries” i “prescindibles” es van convertir en optatives; és a dir que no era obligatori estudiar-les. En conseqüència, l’educació formal i informal va desaparèixer i les sortides culturals a museus o altres centres artístics es van posar al marge. 

Segons Acaso, aquest ha originat una crisis de valors a Espanya dominada per un fenòmen que l’autora anomena “la dictadura del paraíso.” Aquesta “dictadura” fruït del capitalisme financier genera “imágenes que nos ofrecen falsas promesas, mundos irreales que nosotros nos empeñamos en habitar.” És per aquest motiu que l'escriptora potencia la idea de l’art com una eina per desarticular el “paraíso” ja que ofereix: (1) un pensament diferent, (2) una experiència estètica o plaer, (3) una pedagogia basada en la producció cultural, de projecte i col·lectiva. Acaso defensa que l’art ens permet recuperar la subjectivitat, el pensament obert, rizomàtic (en contra de la subordinació jerarquitzada) i crític. En altres paraules, incita la diversitat, llibertat i pluralitat: tots tres elements, funamentals en una societat democràtica.

Bibliografia

Acaso, M. (2015). ¿Cómo cambiar el paisaje de la educación? María Acaso en TEDxBarcelonaED. María Acaso: Arte + Educación (blog). https://mariaacaso.es/educacion-disruptiva/como-cambiar-el-paisaje-de-la-educacion-maria-acaso-en-tedxbarcelonaed/

Acaso, M. (2016). La educación artística como herramienta para desarticular la promesa del paraíso, o ¿es posible hoy un modelo educativo sin la presencia de las artes?. María Acaso: Arte + Educación (blog). https://mariaacaso.es/educacion-disruptiva/la-educacion-artistica-como-herramienta-para-desarticular-la-promesa-del-paraiso-o-es-posible-hoy-un-modelo-educativo-sin-la-presencia-de-las-artes/