Visual i Plàstica

A principi de curs, tenia curiositat en saber com es desenvoluparia i en què consistiria l’assignatura. Recordo que quan anava a primària i a secundària, l’escola no atorgava molta importància a la matèria de visual i plàstica. Tot i així, personalment, sempre m’ha agradat dibuixar i pintar durant el meu temps lliure. Sempre m’ha cridat l’atenció dur a terme projectes i/o activitats per tal d’explorar i potenciar les meves habilitats i/o capacitats artístiques. No obstant, a l’escola no se’ns oferia aquesta oportunitat: poder anar més enllà d’una simple representació gràfica o dibuix. Fent memòria, no recordo haver après gaire sobre el món artístic, de fet, tot allò relacionat amb l'art, era considerat com a secundari (de poca rellevància) en comparació a altres matèries com les llengües i/o matemàtiques. Els meus professors i mestres de visual i plàstica sempre ens havien demanat de fer coses molt bàsiques. A més, la majoria ens donaven instruccions sense una explicació o missatg...

Primer taller de dibuix  L'altre dia a classe, vam dur a terme un taller que consistia en dibuixar allò que els nostres ulls percebien. "Ser fidels a la realitat." La professora ens va demanar que agaféssim un objecte qualsevol, en el meu cas, unes tisores que tenia a l'estoig, i el poséssim sobre la taula com a mostra.  A continuació, vam dividir el full DINA 3 en 6 parts o caselles. En cada una d'elles se'ns demanava de fer una cosa diferent tenint a disposició un temps limitat (entre 4-5 minuts):  - 1era casella : La professora ens va donar indicacions sobre què haviem de dibuixar i de seguida que vam acabar, ens vam donar compte que no haviem escoltat el que se'ns havia demanat que féssim: enlloc de limitar-nos a dibuixar els contorns de l'objecte, vam acabar dibuixant tot l'objecte en si.  "Tendim a fer allò que tenim en el nostre cap sense prestar atenció a les indicacions que se'ns dóna." A partir d'aqu...

MARÍA ACASO: ¿Cómo cambiar el paisaje de la educación? (TedTalk conferència)  La María Acaso (1970 -), professora titular de la Facultat de Belles Arts de la Universitat Complutense de Madrid , ens planteja en aquesta conferència un canvi en la forma d’aprendre i ensenyar. Ens parla sobre les mesures que ha anat prenent al llarg de la seva carrera professional com a docent per tal de que l’aprenentatge adopti un caràcter transformador.  Acaso parteix d’una frase del llibre “El proyecto Facebook y la posuniversidad” del filòsof argentí Alejandro Piscitelli que diu el següent: “Las energías no han de ponerse solo en lo que transmitimos, sino en la arquitectura de su transmisión.” Altrament dit, els esforços han d’anar dirigits cap al “com” (metodologia) i no tant en el “què” (continguts). El veritable problema avui dia es basa en com s’imparteixen les classes i la manca d’atenció i importància que se li otorga.  Així doncs, Acaso comparteix les seves vivències ...

Projecte sobre els colors primaris i secundaris per a nens/es Entre uns quants companys de classe vam dur a terme un projecte artístic: realitzar un vídeo adreçat exclusivament a nens i nenes de primària per tal de que puguint entendre la formació de colors primaris i secundaris . Dit això, les instruccions van ser les següents: crear una representació visual, no-verbal i sense banda sonora, utilitzant tot tipus de material i sobretot, on tots els membres hi actuéssin.  Al principi, va ser una mica complicat arribar a un consens ja que cadascú tenia unes idees i propostes diferents. No obstant això, vam acabar dissenyant diferents esbossos. Ens vam acabar decidint pel següent guió: cadascun de nosaltres aniria vestit d’un color primari diferent ( magenta , blau cian i groc ) i, a continuació, de manera individual, exposaria diferents objectes associats al seu color. Com per exemple joguines i altres materials d’ús quotidià: un estoig, bossa o paraigües. Seguidament, a fi d...

Donem volum als nostres sentiments i emocions Durant aquest taller vam haver d’escollir un objecte que fos significatiu per a nosaltres (a nivell personal) i a partir d’aquest, realitzar una obra artística en la qual predominés el volum. Així doncs, vaig decidir agafar una anella que tenia guardada a casa ja que té un valor molt especial per a mi: representa una sèrie de fets, que van ocórrer fa aproximadament un any i, que van marcar un canvi en la meva vida. Recordo que va ser una època molt dolorosa: vaig caure en una forta depressió de la qual pensava que no me’n sortiria mai. No obstant, haig de dir que també va ser un moment de una pausa i introspecció la qual cosa em va permetre pensar tan sols en mi i en el que realment volia.  Gràcies a l’ajuda de professionals, família i altres persones properes, com la meva parella, mica en mica, vaig aconseguir enfrontar i superar les meves pors i inseguretats. Aquesta experiència em va donar les eines per tal de retrobar un s...

Després d’haver realitzat cada una de les activitats, tasques i tallers proposades fins ara, cal dir que he après moltes coses de l’assignatura. He arribat a la conclusió que es pot treballar l’art en diferents nivells i/o graus de dificultat. És un món que està obert a tothom, siguin quines siguin les seves habilitats i/o capacitats artístiques. El fet de plantejar-nos reptes com per exemple fer una obra amb volum o realitzar un vídeo per a nens i nenes, ens obliga a pensar, raonar, reflexionar i obrir la nostra ment. També ens incita a treballar la nostra creativitat i imaginació, el treball en equip, la cooperació i el respecte cap als demés. Tots tenim diferents formes de pensar i veure les coses, d'expressar el que sentim i l’art, ens permet comunicar-ho, fer-ho de tots, establir vincles entre nosaltres. M’agradaria afegir que he disfrutat moltíssim de les classes, m'enduc un molt bon record. Ha sigut una experiència molt enriquidora tant a nivell personal com acadèmic ja...